Les famílies són el principal agent educatiu en la vida dels infants; per
aquest motiu, és imprescindible i molt important que les escoles, com agent
educatiu que també són, introdueixin les famílies dins el dia a dia del centre.
Una bona cohesió i col·laboració entre famílies i centre tindrà conseqüències enormement
positives per a l’educació dels infants. Així doncs, si els dos agents educatius
més importants per a la l’educació estan units i treballen junts s’obtindran
uns resultats òptims que repercutiran en l’adquisició d’una educació de
qualitat.
Així doncs, cal mencionar que en el nostre país no sempre s’ha tingut
aquesta consideració amb les famílies. El dret de participar en l’educació dels
seus fills no es va aconseguir fins l’any 1978 amb la Constitució, a través de la
Llei Orgànica del Dret a l’Educació
(LODE) de 1985, on a l’article 29 es reconeix la participació dels pares en
els Consells Escolars. A partir d’aquí aquesta participació ha anat augmentat,
i ja podem veure els pares i mares dels alumnes realitzar diverses activitats
dins l’aula i el centre. Però, per desgràcia aquesta participació i col·laboració
encara té elements que s’haurien de millorar.
És a n’aquesta millora on entren les Tics com a facilitadores per donar
oportunitats de participació i col·laboració a les famílies. Les tecnologies de
la informació i comunicació són la revolució de la nostra societat; per això,
el centres necessiten introduir aquestes noves tecnologies, no tan sols com a
instrument d’organització administrativa o facilitador d’elements didàctics,
també com un element més del currículum per tal que els alumnes aprenguin el
seu ús i adquireixin unes competències bàsiques per utilitzar les noves
tecnologies amb ètica i seny. Però a més, no tan sols són els alumnes que s’han
de beneficiar de l’ensenyament i ús de les tic, les famílies també hi han de
formar part.
Així doncs, per una part, és important que els centres es plantegin la
incorporació d’activitats enfocades a l’ensenyament de l’ús de les tic per a
les famílies; d’aquesta forma ens assegurem que els donam eines suficients per
poder participar en l’educació dels seus fills i alhora els facilitam instruments
que els permetin la participació i col·laboració amb el centre.
Per un altra part, les tic seran els elements que ens facilitaran la
comunicació centre-família i viceversa, a més de crear alternatives de
participació i col·laboració. Així doncs, elements com la web del centre, el
bloc d’aula, el correu electrònic, els sms, els whatsapp, etc., facilitaran als
pares saber que ocorre dins el centre i classe del seu fill. Programes com l’skipe,
que permeten comunicar-se a través de l’ordinador, permetrà realitzar
entrevistes o consultes directes sense haver d’estar present físicament, i no
cal dir que en la societat en la que vivim, on duim un ritme accelerat, aquesta
opció ens facilita molt poder tenir una conversa sense haver-hi d’estar in
situ. Tots aquests estris ens permeten que les famílies i el centre puguin
tenir una comunicació més fluida i directa, el que se’ns dubte servirà per
facilitar molts d’altres aspectes.
En canvi, les tic no tan sols ens serviran per millorar la comunicació amb
les famílies, també ens podem valer d’elles per ajudar a que les famílies
participin i col·laborin amb el centre. Per posar un exemple, es poden crear
comunitats d’aprenentatge que consisteixen en:
“la puesta en marcha de un proyecto en
continua mejora a partir de las contribucions de las persones participantes en
el proyecto: familiares, professorado, voluntariado, col·laboradores, externos,
etc., realizadas en un portal web que ofrece información bàsica del proyecto. Éste
se encuentra en una estructura wiki, cuyas páginas pueden ser editades y se les
pueden añadir archivos, si se desea complementar o enriquecer la información. Además
ofrece materiales y espacios de comunicación.” (Aguilar i Leiva, 2012)
Aquestes comunitats d’aprenentatge són un exemple, de molts més que hi ha d’haver,
que ens demostren, per una banda, la necessitat de que els centres es preocupin
pel coneixement que tenen les famílies de les tic (punt que ja hem esmentat
abans); i, per una altra banda, la urgència que hi ha de crear activitats
alternatives a les ja existents, introduint les tic com element motivador, que
ajudin a facilitar la participació i col·laboració de les famílies.
Per tant, com a conclusió, si creiem amb la premissa que la família, com a
agent educatiu que és, és important fer-la partícip de la vida del centre,
estarem d’acord que les tic són una eina que ens ajudaran a crear aquesta
participació i col·laboració, a més de facilitar-nos la comunicació entre el
centre i les famílies.
