El PLE

Per començar, crec que el més important és explicar que és un PLE. Doncs bé, el PLE és “El conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell i Castañeda, 2010, pág. 23). Per tant, és tot allò que ens ajuda a aprendre; des de la lectura d’un llibre, l’assistència a una conferència o un curs, una conversa amb un amic, les classes de la universitat... que seria el nostre entorn de aprenentatge més físic, a tots els recursos tecnològics que també ens ajuden a enriquir el nostre PLE com la visualització de documentals i vídeos, la lectura de blocs o revistes on-line, etc.

Per tant, podem observar com l’ésser humà aprenen al llarg de tota la vida i en tot moment; aprenem a partir del nostre entorn personal, d’allò que ens envolta: el nostre entorn social, el nostre entorn virtual, l’educació que rebem, etc.; tots aquests aspectes ens ajuden adquirir coneixements i poder això desenvolupar-nos.

Però el PLE ha estat present sempre per molt que nosaltres no en siguem conscients. Així doncs, perquè és important el PLE? Doncs, ser conscients de quin és el nostre PLE ens ajuda a millorar-lo i conseqüentment millora el nostre aprenentatge; d’aquesta forma el nostre desenvolupament es fa més conscient i ja no el deixam tant en mans de l’atzar si no que som nosaltres qui actuam en conseqüència.

Pel que fa en el cas dels docents és una eina imprescindible. Hem de tenir present que la professió de docent és una professió on contínuament s’ha de realitzar un reciclatge educatiu i incorporar aprenentatges nous perquè el món educatiu és un món que està amb constant moviment. EL desenvolupament personal del docent (DPD) és importantíssim perquè la societat pugui obtenir una educació de qualitat; però sovint trobam que hi ha una manca de recursos per augmentar el nostre DPD. Ens pensam que l’única opció per augmentar els nostres coneixements és l’assistència a cursos o la lectura d’algun llibre; però no és així, les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen un món de possibilitats infinit.

És en aquest context que hem mencionat on sorgeix la importància del PLE. Per tant, el PLE ens ajuda a visualitzar i ser conscients dels nostres mitjans d’aprenentatge, per tant, ens ajuda a comprovar com aprenem i com anem evolucionant; el que fa més fàcil poder intervenir i solucionar les mancances que trobem dels nostres aprenentatges. Així doncs, el PLE ens ajuda a fer una millor intervenció en el nostre desenvolupament de l’aprenentatge i així també ens ajuda a millorar els nostres coneixements; millorant, específicament en el cas dels docents, l’educació de la nostra societat.

El meu ple és el següent:

Les tecnologies de la informació i la comunicació

Aquest text és una reflexió de la lectura: Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación de Manuel Area Moreira (2002).

“La tesis central […] es que los acelerados cambios tecnológicos, la aparición de nuevas formas culturales, el surgimiento de puestos laborales vinculados con la digitalización de la información, el constante crecimiento del conocimiento científico,… están provocando la necesidad de repensar y reestructurar los modelos formativos hasta ahora utilizados convirtiendo a la educación no sólo en una necesidad de la infancia y juventud, sino también de la edad adulta, y por extensión, de todos los ciudadanos, ya que la misma es y será un factor clave para el desarrollo político, social, cultural y económico de esta nueva etapa de la civilización en la que nos encontramos”. (Area, 2002)

Així doncs, podem observar com les noves tecnologies estan provocant que el nostre entorn social, econòmic i cultural pateixi canvis importants. Resulta interessant veure com la societat i la tecnologia estan estretament relacionades, la seva relació simbiòtica ens mostra com la societat crea i modela unes tecnologies, però que al seu torn aquestes tecnologies influeixen en els canvis de la societat i condicionen el seu desenvolupament.

“El período histórico en el que nos encontramos se apoya en el cruce de diversos y variados procesos sociológicos, económicos, políticos y culturales como son la globalización o mundialización; la mercalización de la información; la hegemonía de la ideología neoliberal; el incremento de las desigualdades entre los países avanzados y el resto del planeta; la superpoblación y los flujos migratorios del sur empobrecido hacia el norte rico…” (Catells, 2000). Resulta interesant que les noves tecnologies no són les causants d’aquestes profundes transformacions, però si de la seva acceleració i desenvolupament.

En conseqüència, observem la gran influència que tenen i han tingut les noves tecnologies en la nostra societat, el que porta a un sector de la població a creure que les noves tecnologies són el progrés, en canvi, hi ha un conjunt que creu que aquestes són les causants d'una societat deshumanitzada i basada en criteris mercantils.

Així doncs, com ja comenta l'autor de l'article, un aspecte positiu de les TICs és que possibiliten una major comunicació entre persones, sense tenir en compte la situació geogràfica i temporal. Ens adonem com aquestes tecnologies han aconseguit trencar amb les barreres espacials i temporals, per tant, s'ha aconseguit avançar considerablement en aquest aspecte. Així i tot, cal reflexionar sobre la qualitat que hi ha en aquestes comunicacions, ja que per superar els impediments temporals i geogràfics, hem perdut aspectes de la comunicació tan importants com la comunicació no verbal, entre d'altres.

Al mateix temps, es contempla com un altre aspecte positiu la facilitat d’accés i la gran quantitat que hi ha en relació a la informació. Però jo discrepo, ja que no pens que això sigui un aspecte positiu; una quantitat tan elevada d’informació no ens fa està més informats, sinó al contrari, no fa més que donar lloc a la desinformació.

D'altra banda, estic d’acord amb l'autor en considerar que les noves tecnologies ajuden a millorar considerablement la qualitat dels serveis, ja que augmenta la rapidesa i l'eficàcia d'algunes tasques. A més amb la seva incorporació, apareixen noves formes de treballar i fins i tot nous llocs de treball.

Però les tecnologies de la informació i la comunicació també tenen aspectes negatius. Un d’ells és l’ajuda que faciliten aquestes tecnologies per accelerar la globalització; on es perdent la identitat i cultura de cada regió per donar pas a una cultura dominant que avui dia és la predominant cultura americana. Alhora, les TICs no tan sols ens disminueixen la nostra identitat cultural sinó que la nostra pròpia identitat també es veu afectada quan facilitam dades personals a la xarxa.

Per últim, cal mencionar que el procés d'adaptació en relació a la innovació tecnològica requereix un temps; En canvi, s'ha produït tot aquest procés d'innovació de manera radical en un termini de temps molt curt. Llavors, aquesta implantació tan ràpida de les noves tecnologies ha obligat els adults o immigrants digitals a reciclar-se i readaptar, dit en altres paraules, s'han hagut de alfabetitzar de nou des del punt tecnològic.

Però, les TICs són una realitat del nostre temps i per molt que hagi d’haver una dificultosa adaptació aquesta s’ha de realitzar. Aquesta adaptació és molt necessària al món educatiu. A causa del gran pes que tenen les noves tecnologies en la nostra societat, el sistema escolar s'ha d'adaptar a aquestes i treballar amb elles a l'aula. Però no només s'ha d'innovar en tecnologia, sinó que també cal innovar en concepcions i pràctiques pedagògiques. Consider que si no és així, la incorporació de les noves tecnologies en els centres educatius no donarà els resultats desitjats. Així doncs, és imprescindible que hi hagi uns canvis en els rols del professor i de l'alumne. Actualment, l'alumne ha de ser el protagonista del seu aprenentatge i per tant ha d'aprendre per si mateix, hem d'oblidar l'aprenentatge mecànic. D'aquesta manera, el docent també canviarà de rol, deixant de ser l'instructor per passar a ser el guia del procés d'aprenentatge dels seus alumnes.

Així doncs, si l'educació aconsegueix superar aquests reptes que suposen la incorporació de les noves tecnologies en els centres, pens que es pot millorar notablement l'educació. No hem d'oblidar que l'ús de les tecnologies digitals amb fins educatius promet possibilitats molt interessants en els processos d'ensenyament-aprenentatge.