Les tecnologies de la informació i la comunicació

Aquest text és una reflexió de la lectura: Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación de Manuel Area Moreira (2002).

“La tesis central […] es que los acelerados cambios tecnológicos, la aparición de nuevas formas culturales, el surgimiento de puestos laborales vinculados con la digitalización de la información, el constante crecimiento del conocimiento científico,… están provocando la necesidad de repensar y reestructurar los modelos formativos hasta ahora utilizados convirtiendo a la educación no sólo en una necesidad de la infancia y juventud, sino también de la edad adulta, y por extensión, de todos los ciudadanos, ya que la misma es y será un factor clave para el desarrollo político, social, cultural y económico de esta nueva etapa de la civilización en la que nos encontramos”. (Area, 2002)

Així doncs, podem observar com les noves tecnologies estan provocant que el nostre entorn social, econòmic i cultural pateixi canvis importants. Resulta interessant veure com la societat i la tecnologia estan estretament relacionades, la seva relació simbiòtica ens mostra com la societat crea i modela unes tecnologies, però que al seu torn aquestes tecnologies influeixen en els canvis de la societat i condicionen el seu desenvolupament.

“El período histórico en el que nos encontramos se apoya en el cruce de diversos y variados procesos sociológicos, económicos, políticos y culturales como son la globalización o mundialización; la mercalización de la información; la hegemonía de la ideología neoliberal; el incremento de las desigualdades entre los países avanzados y el resto del planeta; la superpoblación y los flujos migratorios del sur empobrecido hacia el norte rico…” (Catells, 2000). Resulta interesant que les noves tecnologies no són les causants d’aquestes profundes transformacions, però si de la seva acceleració i desenvolupament.

En conseqüència, observem la gran influència que tenen i han tingut les noves tecnologies en la nostra societat, el que porta a un sector de la població a creure que les noves tecnologies són el progrés, en canvi, hi ha un conjunt que creu que aquestes són les causants d'una societat deshumanitzada i basada en criteris mercantils.

Així doncs, com ja comenta l'autor de l'article, un aspecte positiu de les TICs és que possibiliten una major comunicació entre persones, sense tenir en compte la situació geogràfica i temporal. Ens adonem com aquestes tecnologies han aconseguit trencar amb les barreres espacials i temporals, per tant, s'ha aconseguit avançar considerablement en aquest aspecte. Així i tot, cal reflexionar sobre la qualitat que hi ha en aquestes comunicacions, ja que per superar els impediments temporals i geogràfics, hem perdut aspectes de la comunicació tan importants com la comunicació no verbal, entre d'altres.

Al mateix temps, es contempla com un altre aspecte positiu la facilitat d’accés i la gran quantitat que hi ha en relació a la informació. Però jo discrepo, ja que no pens que això sigui un aspecte positiu; una quantitat tan elevada d’informació no ens fa està més informats, sinó al contrari, no fa més que donar lloc a la desinformació.

D'altra banda, estic d’acord amb l'autor en considerar que les noves tecnologies ajuden a millorar considerablement la qualitat dels serveis, ja que augmenta la rapidesa i l'eficàcia d'algunes tasques. A més amb la seva incorporació, apareixen noves formes de treballar i fins i tot nous llocs de treball.

Però les tecnologies de la informació i la comunicació també tenen aspectes negatius. Un d’ells és l’ajuda que faciliten aquestes tecnologies per accelerar la globalització; on es perdent la identitat i cultura de cada regió per donar pas a una cultura dominant que avui dia és la predominant cultura americana. Alhora, les TICs no tan sols ens disminueixen la nostra identitat cultural sinó que la nostra pròpia identitat també es veu afectada quan facilitam dades personals a la xarxa.

Per últim, cal mencionar que el procés d'adaptació en relació a la innovació tecnològica requereix un temps; En canvi, s'ha produït tot aquest procés d'innovació de manera radical en un termini de temps molt curt. Llavors, aquesta implantació tan ràpida de les noves tecnologies ha obligat els adults o immigrants digitals a reciclar-se i readaptar, dit en altres paraules, s'han hagut de alfabetitzar de nou des del punt tecnològic.

Però, les TICs són una realitat del nostre temps i per molt que hagi d’haver una dificultosa adaptació aquesta s’ha de realitzar. Aquesta adaptació és molt necessària al món educatiu. A causa del gran pes que tenen les noves tecnologies en la nostra societat, el sistema escolar s'ha d'adaptar a aquestes i treballar amb elles a l'aula. Però no només s'ha d'innovar en tecnologia, sinó que també cal innovar en concepcions i pràctiques pedagògiques. Consider que si no és així, la incorporació de les noves tecnologies en els centres educatius no donarà els resultats desitjats. Així doncs, és imprescindible que hi hagi uns canvis en els rols del professor i de l'alumne. Actualment, l'alumne ha de ser el protagonista del seu aprenentatge i per tant ha d'aprendre per si mateix, hem d'oblidar l'aprenentatge mecànic. D'aquesta manera, el docent també canviarà de rol, deixant de ser l'instructor per passar a ser el guia del procés d'aprenentatge dels seus alumnes.

Així doncs, si l'educació aconsegueix superar aquests reptes que suposen la incorporació de les noves tecnologies en els centres, pens que es pot millorar notablement l'educació. No hem d'oblidar que l'ús de les tecnologies digitals amb fins educatius promet possibilitats molt interessants en els processos d'ensenyament-aprenentatge.