El Software Educatiu

L’estudiant del segle XXI ha canviat la seva forma d’aprenentatge; ara ja no es conforma amb un model d’autoritat que tenia tots els coneixements (el mestre), ni en que se li presentin els continguts de manera extensa i monòtona. L’era digital ha creat aquest canvi; els infants han canviat la seva manera d’aprendre, la recerca de continguts es diferents, etc. Amb conseqüència, la industria hi ha sabut treure partit: editorials i programadors han creat i extret al mercat un infinit de material informàtic. Però en aquest text en centrarem en concret amb el software educatiu.

Així doncs, actualment, podem observar com disposem de varis programes etiquetats com educatius. Però, realment compleixen la funció d’educatius? Fins a quin punt és realment un programa educatiu o una simple etiqueta per obtenir més ventes?

Santos, a la seva lectura Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil de Santos Urbina publicada a Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa reflexiona sobre aquest punt creant un llistat de característiques envers als programes educatius:

•         La presentació del producte que ha de ser cridanera.

 Una bona presentació decidirà el gran percentatge d’èxit o fracàs del producte. Unes frases cridaneres, un regal a l’interior... són estratègies per augmentar les ventes; però un altre d’aquestes estratègies és etiquetar el producte com a educatiu.

La demanada existent de softwares educatius fa que els productes s’etiquetin com a tal sense que realment hi hagi cap verificació educativa del producte.

•           La inespecificitat del destinatari.

Per abraçar un nombre major de destinataris, els productors venen el mateix producte amb un ventall d’edats que poden comprendre des de els 2 als 8 anys. Però aquesta inespecificitat d’edat disminueix el seu valor educatiu, ja que es impossible que puguin realitzar les mateixes activitats infants d’edats i moments evolutius tan diferents. Això, crea la necessitat que el software educatiu sigui creat per una edat concreta i així adaptar-se a les necessitats especifiques d’aquesta edat.

•         Les instruccions/consignes/indicadors.

Si ens referim a softwares infantils, Santos ens indica que “en ocasions les consignes s’ofereixen de exclusivament verbal ja que els programes es dirigeixen a un públic no lector. Però, donada l’edat dels destinataris, es necessari que siguin summament clares pel que es refereix al llenguatge empleat i completes. [...] Les explicacions que s’ofereixen a l’usuari han de ser clarament audibles i intel·ligibles.”

•          Els menús/barres de botons

En aquest punt, trobem la necessitat de que els botons siguin suficientment clars, fitxes i que permetin la interacció de l’usuari amb el producte de forma senzilla i adequada.

•           Els punters.

De la mateixa forma que al punt anterior, el punters han de facilitar la interacció per això és imprescindible que siguin suficientment visibles però sense arribar a l’extrem de distreure a l’usuari.

•          L’ús tutelat o autònom.

Que l’infant pugui interactuar per ell mateix o necessiti d’ajuda és un element que s’ha de planejar a l’hora de crear un software i que s’hauria d’indicar en el joc, ja que és un punt que modificarà tota la seva utilització; es a dir, si el programa ha de ser tutelat no tan sols es necessita la disponibilitat de l’usuari, sinó que els pares o mestres també han de participar en el programa. En canvi, l’ús autònom no tants ajuda a progressar amb la pròpia autonomia, també permet utilitzar-lo de forma individualitzada sense dependre de cap altre persona.

•          Complexitat cognitiva de les activitats

És necessari que les diverses activitats que componen el programa tinguin una dificultat similar. Encara que es recomanable que les activitats disposin de diferents nivells de dificultats, és millor que aquests nivells augmentin o disminueixin pel que fa a cada una de l’activitat però que el conjunt d’activitats siguin similars i, no ens trobem així que el trencaclosques és d’una dificultat extrema que no es pot aconseguir i que el memori resulta avorrit per la manca de dificultat.

•           Adaptació a les capacitats psicomotores dels nins.

S’ha de tenir present el moment evolutiu en que es troba l’infant d’aquella edat; ja que aquest fet repercutirà amb les diverses accions psicomotrius que pugui realitzar. “S’ha de tenir en compte que una feina tan simple per un adult com fer clic sobre un determinat punt de la pantalla pot albergar series dificultats per un nin de tres anys que haurà de controlar: el moviment de la seva mà, el desplaçament del punter a la pantalla, la seva immobilitat sobre el lloc desitjat i, afegint això, aconseguir fer clic sense que es mogui el ratolí.” Santos

•         Tractament de l’error

L’umbral de frustració és diferent dels infants als adults, per tant, a l’hora de crear un software infantil s’haurà de tenir present com es tracta a les errades; ja que depenent de com siguin podem desanimar a l’usuari a que abandoni el programa.

•         Variables dialectals o idiomàtiques.

Avui dia podem obtenir programes on podem treballar diversos idiomes, el que ens permet poder tenir uns coneixements d’aquests idiomes estrangers. Però, alhora, ens trobam amb productes del nostre idioma que estan amb un dialecte diferent; encara que això també pot ser una font per enriquir-nos lingüísticament, ho hem de tenir present perquè per als més menuts els pot crear dificultat d’enteniment.

  

•           Guia didàctica

Per últim, la guia didàctica, en opinió de Santos, “és un element d’inclusió obligada en tot material amb intencionalitat educativa manifesta. Ja sigui en versió impresa o electrònica, s’hauria d’adjuntar una guia detallada amb orientacions per educadors i pares, on s’especifiquin els objectius que es pretenen, suggerir modalitats d’utilització del material, etc.”  “La inclusió d’una bona guia didàctica hauria de ser garantia de la presencia d’algun professional de l’educació en l’equip de producció del material”.

Així doncs, en una era on les tecnologies van ocupant més importància, els softwares per als infants van guanyant adeptes en àmbits tan diferents com pugui ser l’escola. És una realitat la necessitat d’introduir-los, no tan sols a les cases (que la gran majoria ja hi estan), sinó als centres educatius i així, formin part dels diversos i diferents processos d’aprenentatge. Però per això, es imprescindible que no ens conformem amb simples softwares infantils, ni en softwares etiquetats d’educatius que no són més que un engany per crear ventes. Gràcies a la reflexió de Santos, podem observar algunes característiques que ens ajuden a comprovar el valor educatiu que posseeixen els softwares i poder discriminar així els softwares impostors; per finalitzar, de les característiques que hem vist, vull fer un incís a la guia didàctica, que baix el meu punt de vista, hem pareix una de les més importants a l’hora de comprovar el valor educatiu d’un software, ja que és aquí on es recolliran de forma visible els elements educatius i on es podrà apreciar la col·laboració de professionals d’aquest àmbit.