Les TIC a l'aula d'infantil

A partir dels anys 80, els ordinadors i les tics es varen començar a introduir dins les aules de l’Estat Espanyol; però canvis de polítiques, manco recursos econòmics i pèrdua d’interès i creença varen fer que aquesta introducció es reduís. Amb l’entrada del segle XXI varen tornar agafar força les tics; d’una forma més realista i menys ingènua que en els anys 80.

Així doncs, és una realitat que vivim a la “societat de la informació”, les noves tecnologies ens han canviat la manera de comunicar-nos (sent més instantània i flexible), d’informar-mos (ja no hi ha un sol suport ni una sola manera) i, fins i tot, la manera d’aprendre. Per tot això, l’escola, com agent educatiu que és, ha de tenir present aquests aspectes i introduir les noves tecnologies dins els centres educatius i dins les aules.

Les tic s’han de considerar, per una part, com a un objecte d’estudi, incorporant-les a una àrea del currículum o introduint els continguts curriculars relatius a la informàtica en altres àrees properes com les matemàtiques o la tecnologia; ja que és important que els alumnes coneguin i entenguin l’ordinador i les tic com a eina i objecte. Per una altra part, s’ha de considerar com a un mitjà: com a recurs didàctic que ens ajudi assolir els continguts, com a un recurs del desenvolupament comunicatiu, com un instrument per facilitar l’aprenentatge i com a recurs per a l’organització escolar.

Per tant, podem comprovar com les tic són un recurs que ens ajuda a cercar recursos i informació, com a mitjà per intercanviar experiències, com una eina de comunicació, com a recurs d’expressió i creativitat, etc. Tot això, ens facilita l’aprenentatge, la investigació, l’obtenció de recursos didàctics, la comunicació entre els agents educatius i l’organització administrativa del centre i l’aula; per tant, l’escola actual no pot renunciar a la introducció de les noves tecnologies dins l’aula.

Perquè aquesta introducció es pugui realitzar és important que en primer lloc els centres contin amb una infraestructura adequada: una aula d’informàtica adequada, ordinadors dins les aules, pissarres digitals, connexió a internet, etc. En segon lloc, es imprescindible un manteniment i una actualització dels equips, per això, és necessari un servei de manteniment de les tic i una coordinació tècnica-pedagògica que ajudi a l’assessorament dels mestres. Alhora, també és important obtenir recursos didàctics que siguin de qualitat; al mateix temps una creença i un recolzament de l’equip directiu i l’equip docent és imprescindible perquè la introducció de les tic funcioni i continuï. I, per descomptat, la formació adequada del professorat permetrà que tinguin la motivació i l’actitud positiva adequada per utilitzar les tic dins l’aula.

En definitiva, la introducció de les tic a les aules és una realitat; el seu aprenentatge és fonamental per preparar els futurs ciutadans de la manera més completa possible perquè es puguin introduir i adaptar a la societat. Però, per tot això encara queda un llarg camí; la manca de recursos degut al cost econòmic que suposen i la falta d’una bona formació del professorat són dos pilars bàsics que manquen. Tot i així, avui dia, no podem discutir la necessitat d’una introducció de qualitat de les tics dins l’aula.